viernes, 3 de diciembre de 2010

Vuelta.

Me cuesta tanto volver a escribir. Leo y releo mis entradas. Sigo siendo el mismo, y a la vez, soy otro. No podemos quejarnos, no paramos de cambiar. Pienso que, a veces, todos nos sentimos unos absolutos pringados. Puede que sea ésta uno de las veces.

Qué duro es oler el error y ver que eres un novato. Y que vas a tropezar mil veces en otras o en las mismas piedras.

Sí, pero también es bonito.


La pena es que sólo vivamos de recuerdos. ¿Podíamos vivir sin recuerdos? Seríamos más novatos aún. Nos ayuda a vivir. O quizás, mejor, la palabra sería sobrevivir.

1 comentario:

  1. eres el mateix, i eres diferent... perquè estem en camí i això ens fa meravellosament diferents a cada pas.
    I ser novell és genial. Perquè la primera volta que vivim les coses les sentim com ja no mai més les tornarem a sentir.
    Si has decidit viure la vida amb intensitat no eres un "pringao" (podríem dir bovo, fotut, enllardat... en valencià), eres una persona amb dos collons ben posats.
    Avant i amunt!

    ResponderEliminar