Me cuesta tanto volver a escribir. Leo y releo mis entradas. Sigo siendo el mismo, y a la vez, soy otro. No podemos quejarnos, no paramos de cambiar. Pienso que, a veces, todos nos sentimos unos absolutos pringados. Puede que sea ésta uno de las veces.
Qué duro es oler el error y ver que eres un novato. Y que vas a tropezar mil veces en otras o en las mismas piedras.
Sí, pero también es bonito.
La pena es que sólo vivamos de recuerdos. ¿Podíamos vivir sin recuerdos? Seríamos más novatos aún. Nos ayuda a vivir. O quizás, mejor, la palabra sería sobrevivir.
Si los dados son mis dados...
Hace 3 años
eres el mateix, i eres diferent... perquè estem en camí i això ens fa meravellosament diferents a cada pas.
ResponderEliminarI ser novell és genial. Perquè la primera volta que vivim les coses les sentim com ja no mai més les tornarem a sentir.
Si has decidit viure la vida amb intensitat no eres un "pringao" (podríem dir bovo, fotut, enllardat... en valencià), eres una persona amb dos collons ben posats.
Avant i amunt!